?

Log in

No account? Create an account

Previous Entry | Next Entry

“Amor meva” de Isabel-Clara Simó


05.06.2011 (Happy birthday, Draco!)


… era un home bondadós i pacient, com sol passar amb tots els qui no tenen alguna idea religiosa massa estaforada al cap, especialment els católics.

Ser católic i bona persona alhora és més difícil que allò de l’agulla i el camell.  P. 24


Intentar omplir-se la panxa és el primer deure de totes les espècies animals, incloent-hi la nostra; fer-la servir com a catalitzador d’un sistema ètic sencer és exclusiu de la nostra. Perquè després diguin que no hi ha progrés. P. 25


I aixó li donava un doble sentiment: el de ser insignificant i prescindible per una banda, i el de ser meravallosament lliure per l’altra. Solen anar juntes, totes dues coses. I ens entestem a ser imprescindibles i lliures, i per aixó patim tantes migranyes. P. 28


...tu t’has fixat mai que els homes casats pateixen una metamorforsi que, com la dels cucs de seda, no poden controlar?


- Mira, es casen i presumeixen de dona, volen que els altres els mirin l’escot i els envegin secretament, i fins i tot fingeixen...


P. 80

 

-Estimada, no sé com dir-t’ho, però la teva feina és teva, no meva. De la mateixa manera, la meva feina es meva, no teva. Podem compartir-ho tot, però hi ha una faceta vital en les persones, que és la seva creativitat, els seus mals de cap laborals, la seva feina, que són seus i no són dels pares ni de les parelles ni dels amics. Un dia hom conta una anècdota, un altre dia descansa en l’altre per suportar un estirabot que l’ha fet patir. Però la feina teva és teva i la meva és meva. I no té res a veure que el pis sigui meu, t’ho juro. No has notat que jo no porto mai a casa els meus col.legues?

I no es que no fessim festes, és clar, però anaàvem a restaurants. Feies números, avaluarves com volies quedar de bé i ho deixaves correr o ho tivares endavant. Aquell dia vaig comprende el sentit de la privacitat anglesa, molt més profund que el pestell de la cambra de bany o el sagrat secret que recau sobre el teu compte corrent. Hi ha, a part, l’ambit professional on comparteixes la teva vida amb la dels altres. La resta és vida privada. I no s’han de mesclar. Quan ho vaig entendre vaig acceptar que estava molt ben pensat i que els llatins ho barregem tot amb impúdica freqüència.

De fet, jo li preguntava coses de la feina sovint, i ella em convestava amb educació i donant-me tants detalls com jo li demanava. Però mai em vaig adonar que havia estat egoísta i desconsiderada i en comtes de confesar-li-ho – ella ho hauria trobat molt incòmode – em vaig limitar a posar una barrera entre la meva vida professional i el recer agradable d’aquella casa menuda… PP. 246

La societat es una realitat concreta i l’individu una abstracció. P. 136

**** Falten més cites.


2011, 2011: novel.la en català, book-2011, #novel, *author: female, @llegit en català, +gender, +feminism, +family, +social issues, literatura española, x: recomendado, [quotes], [quotes] cites, [quotes] book


Latest Month & Último mes

April 2014
S M T W T F S
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   

Tags & Etiquetas

Powered by LiveJournal.com
Designed by chasethestars